T.3.

POLÍTICA LINGÜÍSTICA I ENSENYAMENT:

Totes les comunitats lingüístiques minoritzades que volen recuperar la seua llengua i cultura han d´embrancar-se, ineluctablement, en processos globals de normalització lingüística.

El paper de l´escola en els processos de normalització d´una llengua minoritzada és important ja que és un més dels agents socials implicats, i com a tal hauria de realitzar algunes funcions molt importants del procés:

-          Difusió de la norma de la llengua minoritzada.

-          Facilitar l´adquisició d´aquesta per part de la població més jove.

-          Normalització, tant de la pròpia institució escolar com de la comunitat educativa de què es nodreix.

No hi ha cap dubte, doncs, que l´escola és un instrument privilegiat en la política lingüística d´un país

Al País Valencià, amb “una situació ambigua pel que fa a l´ordenament jurídic en matèria lingüística, *una més que tímida política d´extensió de l´ús,                                                                                                                      

*i unes circumstàncies socials més aviats adverses,                                                                                                             

Ha estat l´escola, i especialment l´escola infantil i primària, la que s´ha convertit en motor incansable de normalització lingüística i recuperació cultural, i la que ha aconseguit de mantenir viva la flama de la llengua i de transmetre-la a les generacions més joves mitjançant l´esforç corporatiu més gran que han conegut els sistemes educatius del segle XX en el món occidental.

 “Una llengua                                                                                                                                                                     

*limitada als usos simbòlics,                                                                                                                                

*instrumentalitzada partidàriament.                                                                                                                             

* relegada només a alguns aspectes de l´ensenyament.                                                                                        

*degrada en els mitjans de comunicació.                                                                                                                         

*discriminada per tot arreu                                                                                                                                 

*minoritzada en els espais urbans ja té molts problemes per a subsistir.

Si a tot això afegim que apareix dividida en els seus referents normatius, ho té tot llevat de normalitat.” Antoni Ferrando.

Lamentablement, malgrat aquest esforç ímprobe, La situació del valencià no és gens afalagadora ni dins del sistema escolar ni dins del cos social.

Cal un projecte polític de futur que vertebre i done sentit a tots els esforços per tal d´assumir un canvi dràstic en les competències lingüístiques i en les normes d´ús de la llengua.

Aprovat l´Estatut d´autonomia i la Llei d´Ús i Ensenyament del valencià                                                           

L´ensenyament i ús vehicular del valencià, dins el sistema educatiu educatiu ve regulat per:                              

Decret 79/1984, de 30 de juliol, l´ordre d´1 de Setembre de 1984 i l´Ordre del 31 de gener de 1987. 

Resultat: Reforma educativa dins un model d´educació bilingüe. S´organitza el sistema educatiu en funció de les dues llengües en presència –valencia i castellà

Els objectius del sistema educatiu valencià –incloent-hi els territoris de predomini lingüístic castellà- pel que fa al castellà i el valencià:                                                                                                                                       

“Domini de les dues llengües en pla d´igualtat per part de tots els xiquets i les xiquetes prescindint de la llengua habitual en iniciar l’escolaritat”

àPREÀMBUL AL DECRET

àCAPÍTOL II: LES LLENGËS COOFICIALS DE LA COMUNITAT VALENCIANA

ART. 4-2. “Els dos programes hauran de garantir, en tots es nivells de les distintes ensenyances, la presència en el currículum d´àrees, matèries o mòduls impartits en valencià i en castellà independentment de la llengua base del programa plurilingüe que s´aplique, de manera que, almenys i a més de les àrees o matèries lingüístiques, es puga impartir una més en la llengua que no és la base del programa”                                                                                                                                                                              

Amb el redactat anterior, els PEV i PIL es veien obligats a introduir obligatòriament una àrea en castellà i, en els PIP, desapareixia l´obligatorietat d´impartir el medi en valencià. (Relacionat amb l´art. 5-7 i Art. 5.5). Una mesura que no corregia la manca de competència lingüística en valencià sinó que anava més encara en detriment del seu coneixement.                                                                                                                           

Es a dir, en la direcció contrària del que hauria de ser una veritable educació plurilingüe. Amb el redactat actual, en els PIPs no només desapareix l´obligatorietat d´impartir el medi en valencià sinó també l´obligatorietat d´introduir alguna àrea NL en valencià... (Zona castellano-parlants; contradiu la LUEV)

ART. 5-1. “Els programes lingüístics hauran d´adaptar-se a la persona i a les seues diferències individuals, reconeixent les potencialitats de cada una i les seues necessitats específiques...”                       

Sembla que “qui ha de vetlar per les necessitats de l´alumnat, pels seus interessos, per aconseguir un desenrotllament ple i integral que possibilite el màxim grau de capacitació lingüística” siga una qüestió que la Conselleria relega exclusivament dels centres.                                                                                                        

La Conselleria ha d´assumir les seues responsabilitats. Què pensa fer per a adaptar-se a la diferència que existeix entre les dues llengües oficials? Què pensa fer a per a atendre les diferents realitats a les quals s´enfronten els distints centres?                                                                                                                                            

S´han d´explicitar les mesures compensatòries pel valencià i els recursos que, a mode compensatori, es facilitaran als centres que més ho necessiten per a fer efectives unes competències plurilingües satisfactòries per a tot l´alumnat valencià.

ART. 6-8. “En l´etapa d´Educació Primària els programes plurilingües es caracteritzaran, a més de per l´ensenyança en anglès de continguts específics del currículum, almenys, d´una àrea no lingüística”          

En primària, vehicular tota una àrea en anglès no és la millor manera de desenvolupar competències en anglès... És més efectiu, vehicular continguts diversos a través de projectes –utilitzant la metodologia TILC

--. La Conselleria dóna el mateix tractament en primària que en secundària. Cal propiciar un tractament progressiu i coherent a través de les diferents etapes.                                                                           

No s´estableix l´obligatorietat d´introduir una àrea en valencià en PIP, però sí en anglès.