MODELS
D´EDUCACIÓ PLURILINGÜE:
CONEIXEMETS PREVIS: Delimiteu els conceptes més
importants que apareixen en els textos legals: llengua oficial i cooficialitat,
drets i deures lingüístics, llengua pròpia, llengua primera, llengua vehicular,
Llengua
oficialà La
llengua o idioma oficial d´un país és l´idioma que s´adopta com a pròpia i
preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país i
d´altres, És la llengua de cada institució i normalment respon a la llengua
històrica de la zona.
Llengua
cooficialà llengua
oficial en un territori juntament amb una altra o altres.
Drets i deures
lingüísticsà
llibertats i obligacions establides per llei.
Llengua pròpiaà és un terme
jurídic que apareix en diversos Estatuts
d´Autonomia (p.ex. Estatut Valencià, 2006) com a sinònima de llengua
històrica, vernacla o tradicional d´un territori.
Llengua
primeraà llengua
familiar, llengua materna, llengua mare, L1.
RESUM DE LES IMPLICACIONS DE L´ORDENAMENT JURÍDIC EN EL
SISTEMA EDUCATIU VALENCIÀ:
1. El valencià és
llengua pròpia de la Comunitat Valenciana.
2. L´aprenentatge del valencià és obligatori
en el sistema educatiu valencià.
3. Tots
els alumnes han d´assolir un domini igual de les dues llengües oficials en
acabar l´escolaritat obligatòria.
4.
El sistema educatiu ha d´estendre l´ús del valencià com a llengua d´instrucció.
5. Tot el professorat
ha de conèixer les dues llengües oficials de la Comunitat.
6.
L´Administració educativa ha de garantir la disponibilitat de professorat
competent suficient perquè cada centre puga impartir el projecte educatiu que
haja determinat
UN MOEDEL
EDUCATIU
per
a una societat amb dues llengües, pel que fa a la llengua minoritzada
pot...
Marginar-la
acceptar-la
Només també com a
ddddddddddcom
a àrea vehicle d´instrucció
Per abandonar-la per
mantenir-la
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaadesprés
Només per als parlants per a tots: els parlants aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaade la llengua de la
llengua aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaminoritzada minoritzada i els de la aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaallengua
dominant
AAAAAAAAATIPUS MODEL MODEL
MODEL AAAAAAAAAAAAAA ACOMPENSATORI DE MANTENIMENT D´ENRIQUIMENT AAAAAAAAAAAAAA AO
DE TRANSICIÓ
MODELS:
DENOMINACIÓ
|
DESTINATARIS
|
OBJECTIU
|
ORGANITZACIÓ
|
Model
Compensatori
|
Usuaris
d´una
L2
minoritzada.
|
Compensar
les mancances lingüístiques dels aprenents en la llengua prestigiada.
|
La
llengua materna s´estudia en els nivells inicials, però després deixa
d´utilitzar-se com a llengua d´instrucció. La L1 és usada per a ajudar
l´alumnat a conèixer la L2, més que no pas per a ensenyar continguts. Quan
l´aprenent és competent en la L2, abandona el model i s´integra dins els
programes regulars en L1.
|
Model de
manteniment
|
Usuaris
d´una L2 minoritzada.
|
Mantenir
i desenvolupar la llengua i la cultura minoritzades.
|
Els
aprenents solen començar l´ensenyament utilitzant la L1 com a vehicle
d´instrucció i a poc a poc van incorporant la L2 en l´ensenyament de
continguts escolars. El currículum s´imparteix en ambdós llengües.
|
Model
d´enriquiment
|
Usuaris
de les dues llengües en contacte.
|
Desplegar
la competència comunicativa plena en totes dues llengües.
|
Les dues
llengües són vehicle d´instrucció i hom mira de fer-ne una distribució
equitativa al llarg de les diferents etapes educatives.
|
Model de
recuperació plena
|
Parlants
de les dos comunitats lingüístiques.
|
Invertir
la situació de substitució lingüística de la llengua minoritzada.
|
La L2
minoritzada és l´única llengua vehicular a l´àmbit educatiu, mentre que la L1
esdevé una mera matèria d´estudi.
|
3.2. ELS PROGRAMES D´EDUCACIÓ BILINGÜE AL TERRITORI
VALENCIÀ:
-D´acord amb el que exposen Pascual, V. I Sala, V.
(1992), “la peculiar distribució territorial del valencià i el castellà i el
marc legal autonòmic impliquen, per al sistema escolar de la Comunitat
Valenciana, l´adopció d´un tipus d´educació
monolingüe, amb el castellà com a llengua d´instrucció i el valencià com a
simple matèria d´estudi, per al territori de predomini lingüístic castellà.
-Per al territori de predomini lingüístic valencià, En
canvi, comporta un tipus d´educació
bilingüe, amb el valencià i el castellà com a llengües d´instrucció,
concretament anomenat model
d´enriquiment.
-La característica fonamental PEB consisteix en el fet d´estar dissenyat per a tota la comunitat
i no solament per als parlants de la llengua minoritzada.
- El seu objectiu primordial és que tots els membres, qualsevol que siga la llengua materna,
assolisquen un domini efectiu de totes
dos llengües, sense perjudici de l´aprenentatge d´una llengua estrangera en
edats ben primerenques, o d´una altra més tard, si s´escau, mal que siga a
nivells merament funcionals.
- Un programa
d´educació bilingüe és, doncs, un patró didacticoorganitzatiu que [...]
intenta adaptar-se al conjunt de variables (socials, sociolingüístiques,
territorials, econòmiques, etc.) que conformen una situació educativa general.”
CLASSIFICACIÓ
1. Atent al territori
(en els territoris de predomini lingüístic castellà –definits en l´Estatut
d’Autonomia- el valencià s´estudia com a àrea, però també es poden aplicar
Programes d´Educació Bilingüe o Plurilingües):
2.
Atenent a la llengua base d´aprenentatge;
3.
Atenent a la llengua habitual de
l´alumnat.
ELS ELEMENTS QUE ES TENEN EN COMPTE A L´HORA DE CONCRETAR
ELS DIFEENTS PROGRAMES SÓN:
-La llengua de
l´entorn, usada habitualment en l´entorn social de l´alumnat i habitual
dels estudiants.
-La necessitat, des d´una perspectiva del plurilingüisme additiu, de fer un ús
vehicular majoritari en valencià.
-L´actitud dels
pares i les mares envers la presència del valencià al centre.
-La llengua base
d´aprenentatge en què s´iniciarà la lectoescriptura i es vehicular la major
part dels aprenentatges.
1.2. Classificació dels PEB en el sistema educatiu
valencià
La classificació
dels programes
s´ha fet a
partir de tres elements
classificadors:
Atent al a la llengua base i a
la llengua habitual territori
d´aprenentatge
dels alumnes
(cuadro territori de predomini lingüístic valencià)
TERRITORI PREDOMINI LINGÜÍSTICS CASTELLÀ:
|
PROGRAMA BÀSIC: Tractament del valencià com a àrea.
Es
pot demanar l´excepció de l´assignatura.
Conviuen a la mateixa aula alumnat que vol donar l´assignatura, amb
alumne que ha demanat l´excepció.
Programa
D´ensenyament
en
Valencià
(PEV)
|
Programa d´Immersió
Ling¨Çuística (PIL)
|
Programa
D´Incorporació
Progressiva
(PIP)
|
Programa d´Educació
Bilingüe Enriquit
(PEBE)
|
PROGRAMA D´IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA (PIL):
--Els centres amb un nombre
d´alumnes majoritàriament castellanoparlants, situats en els territoris de predomini lingüístic valencià,
podran adoptar el Programa d´Immersió
Lingüística. aaaaaa
El programa d´Immersió Lingüística està pensat per a
xiquets i xiquetes no valencianoparlants o que no viuen
en entorns on el valencià és la llengua majoritària de comunicació.
- A partir de
l´opció voluntària de les famílies i del respecte a la llengua habitual de
l´alumnat, el que, mitjançant una metodologia específica, aconseguirà el
domini de les dues llengües oficials i un rendiment òptim en els continguts de
la resta de les àrees.
aaaaaa
El programa està dissenyat per a que, a partir de la
voluntat manifestada pels pares, mares o tutors, l´alumnat puga assolir una
competència lingüística en la llengua que no li és habitual.
- NOMÉS EN EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA. aaaaaaa
Este programa partix del respecte a la llengua pròpia de
l´alumnat: en tot moment es respecta l´expressió epontània de l´alumne o alumna.
ºEl castellà, com a àrea i com a llengua
d´instrucció, s´incorpora a partir del primer o segon cicle de primària,
segons el context sociolingüístic del centre. El castellà rep un tractament
cada vegada més sistemàtic, de manera que els i les alumnes assolixen un domini
formal.
ºEl PIL continua, de forma coherent, en ESO com
a Programa d´Ensenyament en Valencià (PEV). La major part de les àrees no
lingüístiques tenen el valencià com a llengua vehicular d´aprenentatge.
PROGRAMA D´ENSENYAMENT EN VALENCIÀ (PEV):
- En les poblacions de predomini
lingüístic valencià, els centres amb un nombre d´alumnes majoritàriament valencianoparlants podran adoptar,
quan les condicions sociolingüístiques del context ho permeten,
- El Programa d´Ensenyament en
Valencià, que comportarà l´ús del
valencià com a llengua base d´aprenentatge en tot el tram de l´Educació
Infantil i Primària.
aaa
ºL´idioma que s´utilitza des de l´inici de l´escolarització
és el valencià, amb una introducció del castellà, a nivell oral, també des del
primer moment. aaaa
ºAixí, s´afavorix que els xiquets i les xiquetes puguen
anar desenvolupant un domini formal del valencià i, al mateix temps, puguen assolir un domini
equilibrat del castellà, de manera que es puguen aconseguir els objectius
previstos en els decrets de currículum
–El
programa d´Ensenyament en Valencià continua,
de forma coherent, en ESO.
– En aquest
programa la major part de les àrees no lingüístiques tenen el valencià com a
llengua vehicular d´aprenentatge.
PROGRAMA D´INCORPORACIÓ PROGRESSIVA (PIP):
-
En els centres ubicats en les poblacions
de predomini lingüístic valencià que no apliquen el Programa d´Ensenyament en
Valencià o el Programa d´Ensenyament en Valencià o el Programa d´Immersió
Lingüística, s´adoptarà el Programa d´Incorporació Progressiva. Aaaaaa
La llengua base és
el castellà. Durant l´etapa infantil, s´introduix el valencià a nivell oral, de
manera que els i les alumnes entren en contacte amb l´altra llengua oficial que
no els és habitual. aaaaaaa
Este fet afavorirà un domini cada vegada més formal
del valencià, fins que s´assolisquen els objectius previstos en el currículum
per a les dos llengües oficials. aaaa
ºEl
Disseny Particular del Programa d´Incorporació Progressiva inclourà: aaaaaaaa
+a partir de l´etapa primària, s´introduix
l´assignatura de Valencià: llengua i literatura des del primer curs
aaaaaaaa
+i l´assignatura de Coneixement del Medi
Natural, social i cultural des de 3r de primària, impartides ambdues en valencià.
aaaa
ºEls centres de les poblacions de
predomini lingüístic castellà que figuren en l´article 36 de la Llei d´Ús i
Ensenyament del Valencià podran incorporar-se a un programa d´educació
bilingüe, sempre partint de la voluntat prèviament manifestada pels pares o
tutors.
– El Programa d´Incorporació Progressiva en l´ESO garantirà la continuïtat de l´aplicat en l´Educació Primària.
– Aquest programa comporta l´ús
del valencià com a llengua vehicular en una part de les àrees no lingüístiques,
d´acord amb les especificacions del Disseny Particular d´Educació Bilingüe DPP.
– Aquest
disseny tractarà de garantir, almenys, l´ús del valencià com a llengua
d´aprenentatge en dues àrees no
lingüístiques en cada un dels grups.
1.2.4. Programa d´Educació Bilingüe Enriquit (PEBE):
-
L´ordre de 30 de juny de 1998 (DOGV núm. 3258, de 14 de juliol de 1998), permet
que qualsevol centre de la Comunitat Valenciana incorpore des del 1r curs de
l´Educació Primària l´ensenyament d´una llengua estrangera com a llengua
vehicular o d´instrucció.
–
Permet fomentar una primera aproximació a la llengua anglesa en el segon cicle
de l´Educació Infantil a partir dels 4 anys, vehiculant en aquesta llengua una
part dels continguts de les àrees curriculars.
– A l´hora
d´aplicar un PEBE, cal determinar la
proporció de l´ús vehicular del castellà, del valencià i de la llengua
estrangera triada, d´acord amb els cronogrames orientatius dels annexos i
tot respectant els mínims que s´estableixen pel que fa a l´ús vehicular del
valencià i a les hores establertes per a l´ús i ensenyament de la llengua
estrangera.
–
De la mateixa manera, caldrà establir el
moment i la seqüència d´introducció sistemàtica de cadascuna de les llengües
del programa, així com definir el tractament de la lectoescriptura.
–
S´hauran de prendre acords relacionats
amb la metodologia i el tractament integrat de les llengües del programa.
–
Per a poder aplicar el programa, els centres han de comptar amb l´acord del
Consell Escolar, del Claustre i amb la conformitat de les famílies.
–
Han d´elaborar el cronograma de distribució de temps per a cada una de les
llengües curriculars i adoptar acords metodològics relacionats amb la didàctica
integrada de llengües del programa i amb el tractament integrat de llengua i
continguts.
–
Durant el curs acadèmic 1998-1999 foren 53 els centres que van iniciar
l´aplicació del Programa d´Educació Bilingüe Enriquit.
–
En el curs 2006-2007 ja apliquen este programa un total de 278 centres de la
Comunitat Valenciana.
(Cuadro de relació entre el programmes)
DOCUMENTS ORGANITZATIUS:
Projecte Educatiu
|
PGA
|
|
ENSENYAMENT
|
- Disseny
Particular del Programa (DPP)
|
-
Situació Anual del Disseny Particular del Programa.
|
ÚS
|
- Pla de
Normalització Lingüística (PNL)
|
- Pla
Anual de Normalització Lingüística (PANL)
– Valoració del PANL del curs anterior.
|
DISSENY PARTICULAR DEL PROGRAMA D´ENSENYAMENT EN VALENCIÀ
(DPP):
El DPP és un document fonamental en la planificació educativa, perquè:
- Permet adoptar un determinat PEB adequat al centre.
– Ha de ser aprovat pel Consell Escolar (CE) i
ha de permetre la discussió i el debat de decisions d´aspectes referents a l´ús
vehicular del valencià.
–
S´elabora prèviament al Projecte Curricular de Centre.
– Permet que l´administració educativa tinga
coneixement de la situació de l´ensenyament i l´ús del valencià en cada centre.
– Permet prendre una sèrie de decisions
respecte a l´ús del valencià com a llengua vehicular que després s´han de tenir
en compte en la resta d´aspectes del Projecte Educatiu de Centre (PEC).
– Permet la
dinamització i la promoció de l´ús vehicular del valencià entre els diferents
col·lectius de la comunitat educativa de cada centre.
–
Permet prendre una sèrie de decisions respecte a l´ús del valencià com a
llengua vehicular que després s´han de tenir en compte en la resta d´aspectes
del Projecte Educatiu de Centre (PEC).
–
Per a l´elaboració del DPP els centres podran sol·licitar la col·laboració
tècnica de l´Assessoria Didàctica per a l´Ensenyament en Valencià de la
Direcció General d´Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística.
–
L´actual legislació indica quin són els centres que estan obligats a realitzar
el DPP.
– Tots els centres de les
poblacions de predomini lingüístic valencià i els centres de la zona
castellanoparlants que apliquen algun programa d´Educació Bilingüe.
– Els centres d´ESO, de poblacions de predomini lingüístic castellà
podran elaborar un DPP en el marc del PANL, en cas que apliquen un PEB.
CONTINGUT DEL DPP DEL PEV O DEL PIP:
- A. Objectius
generals del currículum prescriptiu del nivell, contextualitzats atenent a la
realitat educativa del Centre i les exigències del Programa.
aaaa
A.1.
Objectius de l´Educació Infantil aaaa
A.2. Objectius de
l´Educació Primària
- B. Proporció de l´ús del valencià i del
castellà com a llengües d´instrucció
CICLE
|
ÀREES EN
VALENCIÀ
|
ÀREES EN
CASTELLÀ
|
ANGLÉS
|
SEGON
CICLE D´EDUCACIÓ INFANTIL
|
|||
PRIMER
CICLE D´EDUCACIÓ PRIMÀRIA
|
|||
SEGON
CICLE D´EDUCACIÓ PRIMÀRIA
|
|||
TERCER
CICLE D´EDUCACIÓ PRIMÀRIA
|
- C. Moments i
seqüència d´introducció sistemàtica de la lectura i de l´escriptura en valencià
i en castellà.
- D. Tractament
metodològic del valencià, del castellà i de la llengua estrangera.
aaaaa
*Com a
àrees lingüístiques.
aaaaa
*Aspectes
metodològics del tractament del valencià i del castellà com a llengües
d´instrucció.
*Aspectes metodològics i organitzatius.
Distribució d´espais i temps.
- E. Previsió d´actuacions
amb l´alumnat de nova incorporació al sistema educatiu valencià i que necessita
una atenció específica per a suplir la baixa competència lingüística en alguna
de les llengües oficials.
CONTINGUT DEL DPP DEL PIL:
- A. Objectius
generals del currículum prescriptiu del nivell, contextualitzats atenent a la
realitat educativa del Centre i les exigències del Programa. aaaaa
A.1. Objectius de
l´Educació Infantil
aaaaa
A.2. Objectius
de l´Educació Primària
- B. Proporció de
l´ús del valencià i del castellà com a llengües d´instrucció.
ÀREA
|
1r Cicle
|
2n Cicle
|
3r Cicle
|
|||
1r curs
|
2n curs
|
3r curs
|
4t curs
|
5t curs
|
6t curs
|
|
Coneixement
del Medi Natural i Social
|
4
|
4
|
3
|
3
|
3
|
3
|
Educació
Artística
|
4
|
4
|
2
|
2
|
2
|
2,5
|
Educació
Física
|
3
|
3
|
2
|
2
|
2
|
2
|
Castellà:
Llengua i Literatura
|
0
|
0
|
5
|
5
|
5
|
5
|
Valencià:
Llengua i Literatura
|
5
|
5
|
5
|
5
|
3
|
4
|
Llengües
estrangeres
|
1,5
|
1,5
|
2,5
|
2,5
|
3
|
3
|
Matemàtiques
|
6
|
6
|
4
|
4
|
4
|
4
|
Educació
per a la Ciutadania i drets humans
|
0
|
0
|
0
|
0
|
1,5
|
0
|
Religió/
Atenció educativa
|
1,5
|
1,5
|
1,5
|
1,5
|
1,5
|
1,5
|
Total
|
25
|
25
|
25
|
25
|
25
|
25
|
- D. Moments i
seqüència d´introducció sistemàtica de la lectura i de l´escriptura en valencià
i en castellà.
- E. Tractament
metodològic del valencià, del castellà i de la llengua estrangera.
aaaaa
*Com a
àrees lingüístiques.
aaaaa
*Aspectes
metodològics del tractament del valencià i del castellà com a llengües
d´instrucció. aaaaa
*Aspectes
metodològics i organitzatius. Distribució d´espais i temps.
- F. Previsió d´actuacions
amb l´alumnat de nova incorporació al sistema educatiu valencià i que necessita
una atenció específica per a suplir la baixa competència lingüística en alguna
de les llengües oficials.
EL CENTRE EDUCATIU COM A UNITAT D´INTERVENCIÓ:
- Les llengües s´aprenen millor i plenament dins de
contextos comunicatius.
- Una llengua viu quan els parlants, les persones, en fan
ús.
- La presència del valencià en l´àmbit acadèmic,
administratiu i de l´entorn social en un centre educatiu és de gran
importància.
aaaaa
+El seu
ús en tots aquests àmbits serà paradigma fonamental en el procés d´aprenentatge
i de difusió
de la norma culta i dels diversos nivells o registres que conformen allò que
diem llengua.
- Aconseguir que el valencià sega llengua d´ús habitual
en les activitats del centre suposa una planificació.
- El centre es
troba immergit en un entorn social
(administració, municipi, barri, família, etc)
- i està
configurat per quatre àmbits
d´intervenció (administrativa del centre, gestió pedagògica, interacció
didàctica i interrelació amb l´entorn sociofamiliar).
- En cada àmbit
d´intervenció hi ha diferents sectors
d´actuació, cadascun amb possibles accions singulars que cal tenir en
compte.
Per mantenir una llengua viva és fonamental l´actitud dels parlants. Una
llengua pot arribar a sobreviure amb molt pocs parlants si aquests en fan ús.
Per
exemple, a Nova Escòcia, que és la província atlàntica del Canadà on resideixo,
hi ha encara uns centenars de parlants de gaèlic escocès. Si aquesta llengua
s´hi manté viva és per les actituds positives, per les ganes, per la motivació
d´aquests parlants de mantenir-la i d´utilitzar-la en diversos contextos. La
situació no és comparable amb el cas dels territoris catalanoparlants, però la
lliçó sí: les actituds són fonamentals:
una llengua no morirà mai si es fa servir.
“Una llengua no mor perquè els que no la saben
no l´aprenen, una llengua mor perquè
els que la saben no la parlen” Joan Futer
PROGRAMACIÓ
GENERAL ANUAL
- Inclou la
informació anual sobre l´estat d´aplicació del DPP dissenyat pel centre. Se
sotmet a l´aprovació del Consell Escolar.
- El Pla de
Normalització Lingüística.
- El PNL dins el
Projecte Educatiu
GLOSSARI:
INPUTà És el bagatge lingüístic que rep un aprenent en L2 a
partir del qual pot seleccionar, extreure´n regles i crear un nou llenguatge
que anirà incorporant al seu sistema interllengua (sense condicions òptimes
esdevindria un “soroll”).
INTAKEà Part de l´input que l´aprenent selecciona i assimila.
OUTPUTà Producte lingüístic elaborat per l´aprenent.
INTERLLENGUAà És una construcció que integra regles de la L1 de
l´aprenent, regles de la llengua que s´està aprenent i regles que no pertanyen
a cap de les dues llengües i que són producte del procés d´aprenentatge.
FACTORS MÉS INFLUENTS
EN L´ADQUISICIÓ DE LA L2
INPUT
OUTPUT
CARACTERÍSTIQUES AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAPERSONALS aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaExperiència rica de parla
En quantitat INTERLLENGUA
Edat De quantitat En un ordre
fixat Aptitud aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaMotivació
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaActituds
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaPersonalitat aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaÚs
d´estratègies
INPUTà En quantitat
De qualitat:
- La quantitat de temps d´exposició a la L2 és més
important si els inputs són comprensibles per als nens i els permet avançar cap
a la seva interllengua.
- La qualitat de l´input està
relacionada amb la possibilitat que l´alumne participe perquè l´input s´adeqüe
a les seues necessitats de comprensió i d´expressió.
- Les converses han de ser
genuïnes (cal evitar les pseudoconverses).
- El professor ha de dominar la
llengua (és el model principal de
l´alumne) i ha de ser hàbil amb la comunicació.
OUTPUTà Experiència
rica de parla: INTERLLENGUA En un ordre fixat Amb errors que cal
corregir:
- Hem de considerar l´output com la
producció lingüística que fa l´alumne a partir dels intakes que ha processat.
- La memorització i la
mecanització d´estructures lingüístiques és una condició necessària per a
l´adquisició d´una L2 (comunicació i reflexió lingüística són imprescindibles).
- Tots els qui aprenen una L2
recorren un camí (representat per ILa,
ILb, ILc...ILn) que va des de la seva L1 fins el domini de la L2.
- En els primers estadis
evolucionen ràpidament.
- L´ordre de les interllengües
pot ser pragmàtica, fonètica, lèxica i morfosintàctica.
- La L1 dels alumnes influeix en
l´aprenentatge de la L2.
LA INTERLLENGUA:
- És
un sistema interpersonal i autònom, desenvolupat a la ment de cada un dels
parlants de les llengües en contacte, sistema pel qual els aprenents recreen la
L2 tot incorporant-hi elements de la seva L1 (transferències)
- La interllengua és un sistema
lingüístic estructurat, aproximatiu i en evolució, utilitzat per un estudiant
d´una L2. És una gramàtica mental provisional.
- Es pot dir que és un sistema
intermedi entre L1 i L2, la complexitat del qual s´incrementa en un procés
creatiu que passa per diferents etapes marcades per les noves estructures i pel
vocabulari que l´alumne va adquirint.
- És un sistema autònom i
relativament “estable” en la seua variabilitat, que pot ser descrit mitjançant
un subconjunt de les regles de la gramàtica de la llengua meta.
- No és una versió errònia ni
incompleta de la llengua que es vol aprendre, sinó un sistema en ell mateix.
- La interllengua és el concepte
central del procés d´aprenentatge de segones llengües.
- El 1999, als EUA hi havia més
de 600 estudis sobre la interllengua.
- L´aprenentatge de la L2, no
segueix el mateix procés que el de la L1.
- Podem afirmar que l´adquisició
de la L1 no passa per l´etapa de la interllengua.
Diferències entre els
processos d´aprenentatge de la L1 i la L2 segons Bouton
|
Pla
L1
L2
|
Neurofisiològic Etapes privilegiades Cap etapa privilegiada
Del domini automàtic al domini Del domini
voluntari al domini
voluntari
automàtic
|
Psicològic Motivacions
profundes
Motivacions superficials
|
Intel·lectual De l´experiència a
la llengua De la llengua a
l´experiència
|
Lingüístic Del discurs al
sistema
Del sistema al discurs
|
Diferències entre els
processos d´aprenentatge de la L1 i la L2 segons E. Serrat.
|
Tret ADQUISICIÓ DE
LA L1
ADQUISICIÓ DE LA L2
|
Èxit Els xiquets usualment
arriben a Els
aprenents adults d´una L2 difícilment
dominar
perfectament la L1 arriben a
dominar-la
|
Fracàs
No n´hi ha
L´èxit complet és estrany
|
Variació
Poca variació en el grau
d´èxit o Els
aprenents d´una L2 varien en l´èxit
en la ruta
d´aprenentatge general i
en la ruta
|
Objectius
La competència lingüística Els
aprenents d´unaL2 poden estar
satisfets amb una competència lingüística
menor
que la L1 i/o més preocupats per la
fluïdesa que per la correcció
|
Fossilització
Desconeguda
Comuna, regressió (o retorn a estadis
anteriors del desenvolupament)
|
Intuïcions
Els nens desenvolupen intuïcions Els aprenents d´una L2
sovint són
clares sobre la
correcció
incapaços de formar judicis gramaticals
clars
|
Instrucció
No necessària
Útil o necessària
|
Evidència
No es troba correcció i no és La correcció
és generalment útil o
negativa
necessària
necessària
|
Factors No hi són implicats de
manera Tenen
un paper important en la
|
|
Inestable
Dinàmica
Variable
Permeable
Simple
Sistemàtica
Fossibilitzable
Depenent del context
|
Conseqüències didàctiques per
a la correcció dels errors que es produeixen en una interllengua
|
- Visió més tolerant i
comprensiva de l´error.
- L´error indica activitat encara
que no siga reeixida.
- L´error hauria d´esdevenir un
concepte positiu.
- Tots els errors no són dels
alumnes (poden ser metodològics o
conseqüència de l´actuació didàctica)
- No s´ha de corregir tot, cal
seleccionar (fonamentalment allò que s´està estudiant o que ja s´ha vist)
- L´oral es pot enregistrar per
provocar l´autopercepció de l´error.
- La correcció immediata és més
eficaç.
- Cal corregir si és possible
sense que es note.
- Els alumnes han de participar
de la correcció.
CARACTERÍSTIQUES PERSONALSà Edat Aptitud
Motivació Actituds Personalitat Ús d´estratègies:
- Hi ha discrepàncies sobre si
l´edat és o no un factor que afecta l´adquisició d´una L2 (els més xicotets
aprenen millor la fonètica i els més grans la sintaxi).
- Sembla que la intel·ligència és
una part important de l´aptitud (però no l´única) i els factors aptitudinals
representen entre el 25 i el 50% de l´aprenentatge d´una llengua.
- La motivació està molt
relacionada amb l´èxit de l´aprenentatge (tant la integradora com la
instrumental).
- Les expectatives elevades dels
professors sobre les possibilitats dels alumnes augmenten tant la motivació com
el rendiment en la L2.
- Autoestima, extraversió o
introversió, ansietat o empatia influeixen en l´aprenentatge.
- L´estil cognitiu o manera com
es processa la informació determina l´aprenentatge de la L2.
- Les estratègies que usa
l´alumne poden ser de memòria, cognitives, afectives, socials, etc.
DEU IDEES BÀSIQUES PER A
POTENCIAR L´ADQUISICIÓ D´UNA L2
|
1. L´adquisició d´una L2 es fa
possible participant en intercanvis comunicatius de qualitat i en quantitat
suficient.
2.
La importància de la conversa genuïna és indiscutible en l´adquisició de la
L2.
3.
La comprensió és la base per al desenvolupament lingüístic. El desenvolupament exigeix
paral·lelament la parla i l´escriptura sistemàtica.
4.
En el context escolar, la llengua del professor i els intercanvis amb la resta
d´aprenents són la font més important d´input i el context natural
d´experimentació del coneixement lingüístic.
5. Hem de
partir del que l´alumne vol dir, i això ha de ser la base del que dirà a
continuació.
6. Cal
recollir els temes que proposen els alumnes i cal proposar aquells que els
interessin.
7. Hem d´evitar les pseudoconverses contrades
en la forma i no en el contingut.
8.
El professorat ha de dominar les modificacions conversacionals.
9.
La correcció lingüística del docent condiciona la parla dels aprenents.
10.
Si l´alumne aprèn a “preguntar” aconseguirà més inputs i entendrà millor el que
rep.
No hay comentarios:
Publicar un comentario